Actualment Facebook és una de les xarxes socials utilitzades per tothom, no només adolescents però el problema es que mentre hi ha gent que s’hi passa una estona, altres passen hores i hores connectats a Facebook. D’això en podem dir vici virtual del que molts volen “desintoxicar-se”.
En aquesta nova entrada, escriure sobre el perquè, la gent agafa aquest vici virtual i de com intentar que aquest vici no sigui perjudicial per la persona en tots els aspectes.
Començaré explicant perquè a la gent li crida l’atenció aquesta xarxa social i com van agafant aquest vici virtual.
Primer de tot, els dissenyadors fan tot el possible per que estiguem una gran part del temps a Facebook.
El que realment importa no és la informació de l’usuari sinó el que diuen els altres d’ella, és a dir, la interacció, a més de que si als altres usuaris interactuen amb això, amb la informació que aquest usuari va afegint a Facebook, aquest va actualitzant constantment i això és el que va viciant a l’usuari.
També entra en joc, el fet de poder rebre informació del cercle social de l’usuari a l’hora de posar informació d’aquest mateix usuari al seu perfil. Segons el psicòleg Carlos Adeva, això és degut al desig humà de que els altres no s’oblidin de nosaltres.
El fet de, com he dit abans, posar informació del usuari i rebre informació del cercle social, no és perillós, el que realment és perillós és quan la realitat ens sembla frustrant i per afrontar-la busquem vivències en l’univers virtual. Com diu la psicòloga clínica Tania Bruguera: “ Com en tot procés d’addicció, el risc arriba quan utilitzem Internet per omplir un buit interior”.
Davant d’això anterior, hi ha gent que crea noves identitats per aconseguir el que a la realitat no aconsegueixen. Aquestes persones, malauradament, tenen una baixa autoestima i només es relacionen a través d’una personalitat que no és la seva, però que consideren molt més atractiva. Òbviament això produeix un efecte negatiu a la mateix persona, ja que si aquesta dedica més temps a la seva identitat fictícia que a la real pot produir-li aïllament social i això és justament el contrari que fan les xarxes socials perquè aquestes promouen la sensació d’estar integrat.
Finalment acabaré escrivint que fer davant d’aquesta addicció bastant forta en alguns casos.
Primerament, moderar la nostra informació personal, m’explico.
Hem de tenir consciència dels riscos que impliquen transmetre qualsevol informació confidencial, explicar vivències de la vida privada i penjar fotografies personals. Abans de penjar qualsevol d’aquestes coses dites anteriorment, s’ha de valorar si et poden comprometre la teva seguretat o reputació.
En segon lloc, estableix uns horaris.
Quanta més estona estàs amb les teves amistats cibernètiques més creix la teva necessitat de fer-ho diàriament. Si t’adones compte que Facebook et treu molt de temps, posa’t uns horaris, com per exemple un quart d’hora diari, i a la vegada busca activitats, coses a fer, que substitueixin Facebook i que també et resultin satisfactòries, com anar al cinema, llegir un bon llibre...
En tercer lloc, crea enllaços NO virtuals.
Moltes vegades veiem les sol·licituds d’amistat o els esdeveniments que s’organitzen a través de Facebook però que es queden moltes d’aquestes vegades a l’univers virtual. Per evitar que aquestes hores perdudes a Internet signifiquin una vida social més pobre, intenta potenciar la teva comunicació verbal i presencial, quedant amb els teus amics cara a cara, per exemple.
Finalment, reflexiona.
La nostra autorepresentació on line complementa la nostra identitat però no la reemplaça. Construir el nostre univers interior virtual passa també per tenir moments de soledat així que reflexiona per tu mateix abans de publicar comentaris en el teu perfil.
S’ha d’anar molt en compte en aquest univers virtual, ja sigui Facebook o una altre xarxa social. Mai saps que pots trobar-te en Internet, és un univers immens. A la vegada que tot això pot tenir coses positives com parlar a distància amb amics, tornar a saber d’una persona..., també pot tenir-ne coses negatives com comentaris despectius d’algú entre d’altres.
Des del meu punt de vista i finalitzada aquesta entrada, el que aconsellaria jo, sobre tot això és que, hem d’apreciar les amistats del nostres amics reals perquè no tots els amics que tens a Facebook són amics de veritat i anar amb molt de compte del que publiquem, penjem...ja que pot ser molt perillós.
Irene.
Informació extreta de la revista Psychologies.
